Fomentar l'interès per la ciència i fer-la, propera, atractiva, i entenedora.

Teatralització DONES CIENTÍFIQUES

Dimecres, 20 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Teatralització DONES CIENTÍFIQUES
Anning, Curie, Frankling i Margulis 


Una singularitat en el temps ha permès que 4 dones científiques de diferents èpoques es trobin per fer una tertúlia fascinant en la qual, mentre prenen cafè, parlen de les seves investigacions i descobertes. Malauradament, totes s’han trobat amb obstacles i dificultats en un món majoritàriament d’homes. 

Mary Anning, Madam Curie, Rosalind Franklin i Lyn Margulis són les nostres convidades. Veniu a conèixer un Pessic de Ciència i un Pessic de les seves vides!

A càrrec de KUBS Divulgació

Amb motiu del Dia de la Dona treballadora que se celebra el 8 de març.


Entrada lliure

 


Setmana Mundial del Cervell 2024

 




SETMANA MUNDIAL DEL CERVELL 2024
Activitats de Pessics de Ciència a l'Hospitalet
del 12 al 15 de març

Des de l'any 2012, cap a la segona setmana del mes de març,  col·laborem  amb una programació especial a la Setmana Mundial del Cervell (Brain Awareness Week BAW). La campanya mundial per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell . És una iniciativa de la fundació DANA, amb seu a Nova York, que uneix els esforços d’universitats, hospitals, grups de defensa dels pacients, associacions professionals, agències governamentals, organitzacions de serveis i altres associacions.http://www.dana.org/BAW/


Dimarts, 12 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep

Conferència
Penso, menjo... i existeixo: microbiota i cervell

Us ha passat mai tenir exàmens o una entrevista de feina important i que us agafi un bon mal de panxa? O enamorar-vos i sentir les famoses papallones a l'estómac? L'explicació a aquestes situacions té a veure amb el famós eix intestí-cervell. Els dos òrgans es parlen contínuament i col·laboren, i s'ajuden i, en ocasions, també es perjudiquen. Els científics fa 20 anys que investiguen aquestes relacions on la microbiota intestinal hi té un paper clau i els seus resultats estan canviant la manera com es diagnostiquen, es tracten i també s'intenten prevenir algunes malalties mentals. Ara sabem que gaudir d'una bona salut física i mental passa per tenir un conjunt equilibrat de bacteris al colon i que podem impactar sobre aquests microorganismes -i sobre la nostra salut- a través de l'alimentació. Ja s'ha vist que, per exemple, menjar aliments fermentats de manera regular millora l'estat d'ànim i la sensació de benestar global, i cada cop més especialistes  comencen a tractar els símptomes de la depressió lleu i l'ansietat amb probiòtics i dietes riques en aliments gut-friendly que permeten modular la comunitat de bacteris intestinals i, per tant, impactar sobre la salut cerebral.

A càrrec de Cristina Sáez Torres és periodista especialitzada en ciència i salut. Escriu de forma regular per a mitjans de comunicació com La Vanguardia i l'agència pública de notícies de ciència Agència Sinc. A més, col·labora en revistes com National Geographic i institucions com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per als qui comissaria cursos, redacta articles o modera jornades. També treballa per a TV3, on en l'actualitat participa en un projecte Next Generation de formació en competències digitals de professorat de primària. Va ser guionista del programa de televisió 'Xarxes', de TVE, dirigit per Eduard Punset. Fa 10 anys va començar a interessar-se per la microbiota intestinal i es va involucrar en el projecte Gut Microbiota for Health, recolzat per la Societat Europea de Neurogastroenterología i Motilitat, dedicat a divulgar els avanços científics realitzats en l'àmbits dels bacteris intestinals i la salut. En aquest sentit, al costat de la Fundació Alícia, ha escrit el llibre "La ciència de la microbiota. Com alimentar als teus bacteris intestinals i cuidar la teva salut cuinant" (Cúpula, 2022). El seu treball ha estat reconegut amb diversos guardons, com els Premis de periodisme de salut Concha García Campoy, Boehringer Ingelheim i Accenture.

Entrada lliure






Dimecres, 13 de març a les 12h
Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència
Adicciones y cerebro. Impacto del proceso adictivo en el proceso de desarrollo.


Se presentarán los efectos del proceso adictivo en el cerebro, haciendo énfasis en el adolescente como población vulnerable.  Se abordarán aspectos que influyen como: ambientales, psicológicos, de desarrollo, familiares e influencia del grupo de pares. Finalmente, se comentarán áreas de actuación y prevención.
 
A càrrec de Lucero Munguía, doctora en psicología clínica y de la salud por la Universidad Autónoma de Barcelona. Investigadora postdoctoral en el “Grupo de Psiconeurobiología de la Alimentación y Trastornos Adictivos” del Hospital Universitario de Bellvitge-IDIBELL. Especializada en la prevención, tratamiento (incluyendo el uso de nuevas tecnologías) e investigación de los trastornos relacionados con los impulsos.

Conferència adreçada a alumnes d'ESO. Cal  inscripció prèvia.












Dimecres, 13 de març a les 19h 
Centre Cultural Sant Josep
Conferència
Malaltia, Cervell...i medi ambient? EL CAS I RECERCA SOBRE L'ELA


L'ELA és l'afectació crònica neurodegenerativa del sistema motor més comú en l'adult. L'edat és clar que és un factor de risc, i segons les Nacions Unides, el nombre de persones en el món per sobre dels 60 anys s'espera que augmenti ràpidament. Aquest patró d'envelliment és especialment significatiu als països desenvolupats, en els quals la proporció de persones majors augmentaran del voltant del 9% en 2015 al 16% en 2040, la qual cosa dona lloc a un increment en el nombre de persones que seran diagnosticades de malalties neurodegeneratives. És esperable que el nombre de persones amb ELA augmentin en el món, passant de 80.162 en 2015 a 105.693 en 2040

L'heterogeneïtat en la incidència i la prevalença de l'ELA pot ser una conseqüència del resultat de criteris de diagnòstic diferents, diferent pràctica clínica i maneres de recollir els casos. No obstant això, una part important d'aquesta heterogeneïtat pot ser atribuïda a la interrelació entre factors genètics i no genètics, com els factors ambientals. Entre els factors no genètics cal destacar: a) variables relacionades amb l'estil de vida (tabaquisme, consum d'antioxidants, exercici físic i índex de massa corporal), b) condicions mèdiques (trauma cranial, malalties metabòliques, càncer i malalties inflamatòries) i c) exposicions relacionades amb l'ocupació i el medi ambient (-methylamino-L-alanina -BMAA-, infeccions virals, camps electromagnètics, metalls i pesticides).
No obstant això, l'evidència sistemàtica de l'associació entre factors de risc mediambientals i l'ocurrència de l'ELA, a més de ser molt limitada, és inadequada o insuficient. La cerca de causes ambientals de l'ELA té una història que es remunta al suggeriment de Kinnier Wilson en 1907 que l'exposició crònica al plom podria causar la malaltia.

Avui dia, hi ha una llarga llista de factors ambientals i d'estil de vida i l'exposició a cadascuna d'elles ha estat incriminada com un factor de risc per a l'ELA. Això significa que l'exposició a cadascun d'aquests factors és present en un número estadísticament significatiu major de pacients amb ELA que en els subjectes de control. En l'epidemiologia ambiental, descrivim cada factor com a "associat amb" l'ELA perquè és difícil provar que el factor causa la malaltia.

A càrrec de Mónica Povedano. Metge del servei de neurologia de l'Hospital de Bellvitge, ocupa la jefatura de Secció de Neurofisiologia i la coordinació de la Unitat Funcional de Motoneurona. Aquesta unitat és centre de referència autonòmic (UEC), estatal (CSUR) i europeu (ENR-NMD).
Centren la recerca en l'estratificació dels pacients a través de la clínica i els biomarcadors, i fan estudis epidemiològics, per tal d'establir relacions de l'exposoma i la malaltia

Entrada lliure














Dijous, 14 de març a les 19h 
Centre Cultural Sant Josep
Presentació de llibre
La ciencia de la memoria: el fascinante modo en que nuestro cerebro aprende y recuerda, de Mara Dierssen.

Mara Dierssen ens desvela com aprèn el nostre cervell a partir de les darreres investigacions en psicologia i neurociència i analitza què és l'aprenentatge, l'educació en l'era del coneixement, la matèria de la que estan fets els aprenentatges, el cervell plàstic, etc..

Mara Dierssen (MD, PhD) és llicenciada en  Medicina (1985) i doctora en Neurobiologia per la Universidad de Cantabria en 1989. Lidera el grupo de Neurobiologia Celular i de Sistemes del Pen el Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona.

Entrada lliure





Entendiendo el cáncer. Conceptos de biología y avances en investigación.

Dimecres, 21 de febrer a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència
Entendiendo el cáncer. Conceptos de biología y avances en investigación.


El càncer continua sent un dels problemes sociosanitaris més important del món. La seva incidència continua en augment en l'àmbit mundial, i s'estima que aquesta tendència es mantingui en les pròximes dècades, passant dels 18,1 milions de casos diagnosticats l'any 2020 als 28 milions de nous casos l'any 2040.

Els tumors més sovint diagnosticats en el món l'any 2020 van ser els de mama (12,5% del total), pulmó (12,2%), còlon i recte (10,7%), pròstata (7,8%) i estómac (6%), tots ells amb més d'un milió de casos.

A Espanya s'estima que el nombre de càncers diagnosticats l'any 2023 va aconseguir els 279.260 casos, segons dades de la SEOM (Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica). I igual que en la resta del món, s'espera un increment en la incidència en 2040, fins als 341.000 casos.

En aquesta xerrada tractarem d'explicar, de forma molt senzilla, des dels conceptes més bàsics de la biologia del càncer, fins als principals avanços en la lluita contra el càncer.


Conferència a càrrec de Daniel Fernández García. Llicenciat en Biologia per la Universidad de León (2007), i Doctorat en Biologia i Clínica del Càncer per la Universidad de Salamanca (2013). Durant el doctorat s'especialitza en el camp del càncer de mama hereditari, i al mateix temps que desenvolupa la seva tesi doctoral, col·labora prestant servei en la Unitat de Consell genètic de Càncer de Mama i Ovari Hereditari de Castilla y León.

En finalitzar l'etapa de doctorat, marxa al Regne Unit, on accepta una oferta del Centre de Recerca Contra el Càncer de la Universitat de Leicester (2014), per a treballar com a investigador postdoctoral en el desenvolupament de noves tecnologies que permetin avançar en el camp de la detecció precoç del càncer de mama.

Des de l'any 2021 forma part del grup GEICAM, una fundació sense ànim de lucre dedicada a la recerca biomèdica en el camp del càncer de mama, mitjançant la realització d'assajos clínics i recerca translacional. 


Amb motiu del Dia Mundial contra el càncer que se celebra el 4 de febrer.









7è sLHam de dones científiques de l'IDIBELL

Dijous, 8 de febrer a les 19 h
Auditori Barradas
Esdeveniment

sLHam de científiques de l’IDIBELL, en commemoració del Dia Mundial de la Dona en la Ciència. Amb la col·laboració musical de l’EMMCA.

El 7è sLHam de dones científiques de l’IDIBELL tindrà lloc el dijous 8 de febrer de 19h a 20:30h a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet. Hi participaran sis científiques de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i dues de l’Institut Bellvitge. Cada una d’elles explicarà la seva tasca al voltant de la recerca biomèdica amb una xerrada divulgativa de cinc minuts. Les protagonistes d'enguany seran  Laura ArreguiElisa EspinetRoser GraneroSara MartíCarmen MorenoCarlota CastroElvira Fernàndez i Ayesha Akhtar. L’acte serà conduït per Júlia Benito, comunicadora científica de l’IDIBELL.

L’esdeveniment tindrà taquilla inversa i recollirà fons impulsar la recerca biomèdica de l’IDIBELL.

L’sLHam s’organitza amb la col·laboració de l’ajuntament de L’Hospitalet, l’Auditori Barradas, l’Escola de Música Centre de les Arts de L’Hospitalet, l’Insitut Bellvitge i de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). La iniciativa té també el suport de Aire Ancient Baths, BioNova Científica i Labclinics, que doten els premis per a les participants.

Entrada amb inscripció prèvia a:  http://bit.ly/slham24


 

"Pessics de Ciència: 20 anys divulgant ciència"

 

Del 30 de novembre al 26 de gener de 2024
Centre Cultural Sant Josep
Exposició
"Pessics de Ciència: 20 anys divulgant ciència"
Inauguració: dijous, 30 de novembre a les 19h


Mostra de les exposicions que s’han  dut a terme des del projecte de divulgació científica de Pessics de Ciència i presentació de la maleta pedagògica dels 20 anys de Pessics de Ciència.
















DESCONCERT

 

Dimecres, 29 de novembre a les 19.30h
Auditori Barradas
DESCONCERT


Concert amb contingut científic del grup “From lost to the river” que lidera la Mara Dierssen. Neurobiòloga i Cap del grup de recerca del Centre de Regulació Genòmica. Una de les investigadores més rellevants del món en la síndrome de Down. 


















"El Valle de Concavenator"

 

Dimecres, 22 de novembre a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Projecció i col·loqui posterior
"El Valle de Concavenator"


“El Valle de Concavenator” projecció del documental i comentari a càrrec de Jordi Serrallonga. Arqueòleg, naturalista, explorador i productor científic, professor a la Universitat Oberta de Catalunya, col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona 



















Jornada Lúdico-Matemàtica

Dissabte 11 de novembre, de les 10.30 a les 13.30 h
Rambla de la Marina / carrer de Provença
9a Jornada Lúdico-Matemàtica
Una oportunitat per TOCAR les matemàtiques
Activitats per a totes les edats! 


En memòria de Martin Gardner, divulgador científic americà especialitzat en les matemàtiques, es celebren cada any entre l’octubre i el novembre, actes de celebració on es fan activitats, jocs, resolució d'enigmes, màgia, etc. amb l’objectiu de trobar-se i  popularitzar les matemàtiques.

Per novè any s’organitza aquesta jornada a l’Hospitalet, què en les anteriors edicions va aplegar un públic familiar amb centenars de persones.

Hi haurà activitats com  construcció de cúpules de Leonardo, Polydron gegant, joc de gratacels, bandes de Möebius, trencaclosques, jocs d'estratègia i molt més.

Us convidem a passar un matí "tocant" les matemàtiques!

Aquesta activitat està dirigida a un públic general, de totes les edats (famílies, alumnat, professorat, etc.)

Organitzen: El Casalet, el MMACA (Museu de Matemàtiques de Catalunya), CRP l’Hospitalet (Centre de recursos pedagògics d’Hospitalet), i  Pessics de Ciència, i el suport  de l’Ajuntament de L’Hospitalet i de la Diputació de Barcelona

Activitat inclosa en la programació de la Setmana de la Ciència de 2023.




 

Acte central del 20è aniversari de Pessics de Ciència

 

Dijous, 9 de novembre a les 19h
Auditori Barradas

Acte central 20è aniversari


Presentació i conducció  de l’acte a càrrec de Núria Salan. Membre del Comitè Científic de Pessics de Ciència i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.
Intervenció de Gemma Marfany, Catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona en representació del Comitè Científic de Pessics de Ciència. 
Conversa sobre ciència i cultura amb Ferran Farré i Jordi Serrallonga. Dos dels fundadors del projecte.  
















Celebració dels 20 anys de Pessics de Ciència


Dijous, 9 de novembre a les 19 h a l'Auditori Barradas.

ACTE CENTRAL DE LA CELEBRACIÓ DELS 20 ANYS DE PESSICS DE CIÈNCIA

  • Presentació i conducció de l'acte a càrrec de Núria Salán. Membre del Comitè Científic de Pessics de Ciència i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.
  • Intervenció de Gemma Marfany, Catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona en representació del Comitè Científic de Pessics de Ciència.
  • Conversa sobre ciència i cultura amb Ferran Farré i Jordi Serrallonga. Fundadors del projecte.

A continuació també compartim la resta de programació per la celebració d'aquesta efemèride:


• Dimecres, 22 de novembre a les 19h al Centre Cultural Sant Josep

" El Valle de Concavenator", projecció del documental i comentari a càrrec de Jordi Serrallonga. Arqueòleg, naturalista, explorador i productor científic, professor a la Universitat Oberta de Catalunya, col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


• Dimecres, 29 de novembre a les 19:30h. DESCONCERT a l'Auditori Barradas.

Concert amb contingut científic del grup "From lost to the river" que lidera la Mara Dierssen. Neurobiòloga i Cap del grup de recerca del Centre de Regulació Genòmica. Una de les investigadores més rellevants del món en la síndrome de Down.


• Dijous, 30 novembre a les 19h al CC Sant Josep "20 ANYS DE PESSICS DE CIÈNCIA".

Mostra de les exposicions que s'han dut a terme des del projecte de divulgació científica de Pessics de Ciència i presentació de la maleta pedagògica dels 20 anys de Pessics de Ciència.